La Ribera d'Ebre, paisatge i fauna.

- Bang, P. et al (1975). Huellas y señales de los animales de Europa. Omega. Barcelona - Brown. R. et al (1989). Trace e segni degli uccelli d'Europa. Franco Muzzio. Pàdova - Corbet, G. et al (1982). Manual de los mamíferos de España y Europa. Omega. Barcelona - Diversos autors. (1987). Història Natural dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana. Barcelona - Domingo, M. (1988). Els ocells al Camp de Tarragona. Centre de Lectura. Reus - Domingo, M. i T. Borau (1997). Muntanyes de Prades. Paisatge i Fauna. Cossetània. Valls. - Folch, R. Et. Al. (1988). Natura, ús o abús. Llibre blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans. Barcino, Barcelona. - Folch. R. (1981). La vegetació dels Països Catalans. Ketres. Barcelona - Forsman, D. (1999). The raptors of europe and Middle East. Poyser. London. - Génsböl, B. (1989). Collins guide to the Birds of Prey of Britain and Europe, North Africa and the Middle East. Collins. London. - Gosàlbez, J. (1987). Insectívors i rosegadors de Cata

S'estudia el poblament faunístic de la Ribera d’Ebre des de principis de segle fins avui, amb un seguiment diversificat. En alguns casos, se censen i/o es controla l'èxit reproductor i l'alimentació de diverses espècies, sobretot rapinyaires. S'exposen els resultats en forma amena i didàctica, relacionant cada animal amb un ambient determinat dels set principals que es poden trobar als Comarca. Els hàbitats són a més descrits i comentats de forma entenedora. Ajudats sempre de fotografies de les espècies més representatives. Tant les dades com les fotografies han estat totes obtingudes pel propi autor al llarg d'aquests vint anys. Però també s’ha fet un buidatge de la bibliografia existent, per a aconseguir, a més, d'exposar també una llista comentada, amb un interès més científic, on trobarem detallat l'hàbitat, l’estatus i la fenologia de 12 espècies de peixos, 11 d'amfibis, 20 de rèptils, 38 de mamífers i més de 206 d'ocells que hem pogut obse

Invertebrats Mol.luscs: Bythinella perillongata. Sphyradium dolium klemmi. Atenia quadrasi. Deroceras tarracense. Vertigo (v.) moulinsiana. Crustacis: Austropotamobius pallipes lusitanicus. Diplòpodes: Brachydesmus superus. Quilòpodes: Lithobius pilicornis. Odonats: Oxigasta cutisi. Lepidòpters: Pandorina pandora. Zerynthia rumina. Maculinea alcion. Euphydrias aurinia. Iphiclides podalirius Coleòpters: Lucanus cervus. Cerambix cerdo. Chysocarabus rutilans. Dichocarabus rugosus catalonicus. Himenòpters: Formica nigricans. Heteròpters: Othotilus siuranus. Tinicephalus (t.) varensis. Hyalochyton syrmiensis. Loricula elegantula. Criocornis sulcicornis. Plagiognathus (p.) tormentosus.

Cabusset Tachybaptus ruficollis NR- P,H,S Cabussó emplomallat Podiceps cristatus R - P Corb marí gros Phalacrocorax carbo R - P, H Corb marí emplomallat Phalacrocorax aristotelis R - P Martinet menut Ixobrychus minutus R - P, H, E Martinet de nit Nycticorax nycticorax R - P, H, E Esplugabous Bubulcus ibis NR - P, H Martinet blanc Egretta garzetta NR - P, H Bernat pescaire Ardea cinerea NR - P, H Agró roig Ardea purpurea R - P Cigonya blanca Ciconia ciconia NR - P Cigonya negra Ciconia nigra R -P Oca vulgar Anser anser R - P Xarxet comú Anas crecca R - P, H Ànec collverd Anas platyrhynchos NR - P, H, S Ànec cullerot Anas clypeata R - P Morell cap-roig Aythia ferina R - P, H Aligot vesper Pernis apivorus NR - P, E Esparver d’espatlles negres Elanus caeruleus AC - P Milà negre Milvus migrans NR – P, E Milà reial Milvus milvus NR - P, E Trencalòs Gypaetus barbatus R. P Aufrany Neophron percnopterus NR – P,E Voltor comú Gyps fulvus NR – S Voltor negre Aegypius monachus AC - P Àliga marce

1. Vertebrats. Peixos (12) Barb. Barbus graellsii. NR. Barb de cua roja. Barbus haasi. NR Carpa. Cyprinus carpio i, NR Peix vermell Carassius auratus. i, NR Madrilla Chondrostoma toxostoma. NR Bagra Leuciscus cephalus. NR Madrilleta roja. Rutilus arcasii. R Llopet Cobitis sp..R Truita comuna Salmo trutta fario. NR Truita irisada Salmo gairdneri. i, NR. Anguila Anguilla anguilla. R Perca americana Micropterus salmoides. i, NR. Amfibis (11) Salamandra. Salamandra salamandra. A? Tritó. Triturus marmoratus. NR Tritó palmat. Triturus helveticus. A? Ofegabous. Pleurodeles waltl. NR Tòtil. Alytes obstetricans. NR Gripau d'esperons. Pelobates cultripes. R Gripauet. Pelodytes punctatus. NR Granota. Rana perezi. A Gripau. Bufo bufo. A Gripau corredor. Bufo calamita. NR Reineta. Hyla meridionalis. NR Rèptils (20) Tortuga mediterrània. Testudo hermanni. R Tortuga d’estany. Emys orbicularis. NR Dragó. Tarentola mauritanica. NR Dragonet rosat. Hemidactylus turcicus. NR Bívia. Chalcides

En aquest annex intentarem de donar tota la informació recollida de forma directa a les nostres recerques a la zona. És evident que el grup més conegut és el dels ocells, en aquest ens hem nodrit quasi exclusivament de dades pròpies. En els altres grups, ultra les nostres dades, hem cercat fonts bibliogràfiques que ens han ajudat molt, especialment, per exemple, en quiròpters (M). Val a dir que hem volgut donar la màxima importància als noms populars dels animals a la muntanya. Creiem que aquest és un valuós patrimoni cultural que paga la pena de donar a conèixer i preservar, tant com la mateixa fauna. Així, tant a l'interior del text com al llistat, hom es referirà a cada espècie pel nom popular i el científic, quan això sigui possible. En el llistat es donarà informació variable segons el grup taxonòmic. Per als ocells, es donarà abundància i fenologia. Per als mamífers, peixos, amfibis i rèptils, sols s'esmentarà l'abundància. Malgrat que aquest és un llistat de verteb

Amb aquest treball esperem haver contribuït en el convenciment que La comarca presenten uns importantíssims valors naturals que les fan mereixedores d'una gran atenció conservacionista. Però creiem que aquest convenciment ja es prou estès, no solament des del punt de vista biogeogràfic, sinó des del punt de vista botànic, geològic, paisatgístic, històric, etc. És clar i evident que, parlant amb qualsevol persona que tingui un mínim coneixement naturalístic, geogràfic i històric del nostre país podrem constatar la seva consciència que La comarca són una de les grans unitats de la màxima importància. Tot el que hem dit adquireix molt més valor si tenim en compte que estan situades a les comarques meridionals, on representen, encara més, una illa natural i forestal de conservació totalment imprescindible. Per a veure-ho encara més clar, sols cal que observem els espais explícitament protegits al nostre país, els Parcs Naturals i el "Parc Nacional", fàcilment podrem comprov

Finalment, anem a un hàbitat cada cop més freqüent degut a diversos factors, com veurem, són els matollars, comunitats vegetals on els arbusts són les espècies dominants. El fet que cada cop ocupin extensions més amplies és sens dubte degut a l'acció degradadora de l'home, exercida de forma continuada i amb la més gran varietat de mitjans. Això passa perquè els matollars no són més que estadis de successió dels boscos en fase de recuperació, quan aquests han estat eliminats o molt degradats. Les afectacions poden ser en forma d'incendi forestal, tallades arreu, artigues, plagues, rompudes per a conreus... La comunitat més estesa i típica és la que hem utilitzat per a donar nom al capítol, és la Garriga, dominada pel Coscoll (Quercus coccifera), que es troba sobre els sols calcaris. Mentre que sobre els sols silicis la més corrent és la Brolla mediterrània d'Estepes i Brucs, amb Estepa blanca (Cistus albidus), Estepa borrera (Cistus salvifolius) i Bruc (Erica arborea)

En els conreus, evidentment, és on més es nota la influència humana sobre la vegetació. Així, les zones conreades, els descampats a l'interior de zones urbanes i els voltants de pobles , així com les vores de carreteres i camins transitats presenten uns requeriments molt especials que no agraden a moltes espècies animals, però que fan augmentar espectacularment la població d'aquelles que s'hi adapten, per raons òbvies. La presència freqüent de l'home, i la vegetació especialitzada que aquesta comporta, és un perill evident per a la fauna, ja que l'home pot maltractar-la intencionadament o no, però, per altra banda, s'hi sol trobar menjar abundant. Malgrat ser molt llunyanes a la vegetació clímax, no es pot dir que no hi hagi varietat de comunitats vegetals en aquestes zones. Són les comunitats arvenses i ruderals, molt variables, complexes i inestables. De fet, l'aparició ocasional i en petita mesura d'ambients rurals i antròpics enmig d'altres tip

A les zones altes de la comarca a causa principalment de l'acció humana, però també degut a les estrictes condicions de l'indret, s'hi troben extenses àrees descobertes de vegetació, o bé cobertes únicament per garriga, a molta alçada i amb òptimes condicions quan a la manca d'afluència humana. Són els altiplans. Potser una de les formes més característiques de vegetació d'aquestes zones n'és una que té a el seu límit septentrional, és la brolla d'Eriçó, amb l'Erinacea anthyllis, com a planta dominant. Com hem dit, les condicions climàtiques d'aquests altiplans són molt extremes, fred a l'hivern -som a 700 metres d'alçada-, molt de vent i força calor a l'estiu, ja que el pobre cobriment vegetal no ens deslliura de l'acció del Sol. Això comporta un empobriment faunístic, si més no, quan a varietat d'espècies, no tant quan a quantitat, ja que en aquests ambients és on es refugien gran nombre d'animals d'espècies que escas

Aquests ambients, molt freqüents i ben representats a la comarca, són una de les característiques ecològiques més interessants i que hi afegeixen gran valor a aquestes serres ja que permeten l'assentament i nidificació de moltes espècies escasses a la resta del País i, per suposat, protegides, com veurem. El relleu tabular típic de totes les serres del sistema mediterrani, les conegudes "moles", són altiplans rodejats de cingleres per tot arreu, essent un tret destacable i distintiu al paisatge de tot el migjorn català. Hi ha diverses comunitats vegetals que viuen en aquest tipus d'ambients, totes elles, en general, minses quant a densitat degut als peculiars requeriments que exigeixen de les espècies que s'hi volen arrelar. Potser la més destacable és la comunitat de Salenca de cingle, que presideix aquesta espècie, Salix tarraconensis, un endemisme de les nostres comarques i que té als Comarca el seu màxim exponent. Encara que potser la més coneguda és la comu

Els boscos de ribera formen a les zones mediterrànies unes comunitats particularment riques d'espècies arbòries caducifòlies que destaquem enmig de la resta de comunitats per tenir una disponibilitat d'aigua molt superior a elles. I en aquesta comarca és on podrem trobar alguns els exemples més interessants de tot el país d’aquest tipus d’ambients. Hi podrem diferenciar quatre tipus de boscos de ribera: -L'Albereda Vinco-Populetum albae, situada només a les parts baixes. -L'Omeda, un bosquet caducifoli que ocupa alguns cursos d'aigua on se situa immediatament seguit de L’Albereda, en tenir menys requeriment hídric. Actualment, l'Omeda és greument amenaçada d'extinció degut a la grafiosi, una malaltia que està delmant l'espècie a tot Europa. -La Salzeda, amb Sargues Salix eleagnos i Freixes Fraxinus angustifolia, ocupa el mateix curs dels rius i les torrenteres, és el característic bosc els arbres del qual són dins mateix de l'aigua. Finalment,