INVERTEBRATS.

Invertebrats Mol.luscs: Bythinella perillongata. Sphyradium dolium klemmi. Atenia quadrasi. Deroceras tarracense. Vertigo (v.) moulinsiana. Crustacis: Austropotamobius pallipes lusitanicus. Diplòpodes: Brachydesmus superus. Quilòpodes: Lithobius pilicornis. Odonats: Oxigasta cutisi. Lepidòpters: Pandorina pandora. Zerynthia rumina. Maculinea alcion. Euphydrias aurinia. Iphiclides podalirius Coleòpters: Lucanus cervus. Cerambix cerdo. Chysocarabus rutilans. Dichocarabus rugosus catalonicus. Himenòpters: Formica nigricans. Heteròpters: Othotilus siuranus. Tinicephalus (t.) varensis. Hyalochyton syrmiensis. Loricula elegantula. Criocornis sulcicornis. Plagiognathus (p.) tormentosus.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

INTRODUCCIÓ.

Imatge
Abans de començar, creiem el nostre deure de justificar una mica la creació d'aquest bloc, un altre bloc. és molt fàcil, fa més de cinc anys que vam acabar el nostre projecte d'un llibre amb el mateix títol. Malgrat els nostres esforços, ningú no es decideix a editar-lo, per tant, hem decidit donar-li sortida d'aquesta forma. Aquesta és la història: L’any 1998, juntament amb el company de feina, i no obstant amic, Toni Borau, vam editar a Cossetània el llibre “Muntanyes de Prades, Paisatge i Fauna”. La idea era ressaltar el patrimoni natural d’una zona tan estimada per nosaltres des de ben petits, i tant desconeguda per a la majoria de la població de Catalunya, com ho eren les muntanyes de Prades. Aquell massís, on vam començar a donar els primers passos com a naturalistes, conté uns grans valors i particularitats tant des del punt de vista faunístic com botànic i paisatgístic, fins i tot social i històric, alguns d’ells totalment endèmics a nivell nacional. És ben eviden
Més informació

ELS BOSCOS PEREMNIFOLIS –PINEDES I ALZINARS-.

Imatge
Ens trobarem aquí amb els dos ambients més freqüents i característics de la comarca, de fet, es tracta del boscos més abundants amb diferència, i sembla una mica il·lògic de no haver separat les pinedes dels alzinars, però cal no oblidar que estem davant d’un treball eminentment faunístic, i, si ens centrem en la fauna, veurem que, curiosament no es produeixen grans diferències entre aquests dos boscos tan clarament diversos botànicament i paisatgística, i hi podrem observar gairebé les mateixes espècies vertebrades a qualsevol pineda o alzinar. En canvi, la separació entre boscos caducifolis i peremnifolis des del punt de vista faunístic sí que és molt clara, ja que la pèrdua de fulla a l’hivern suposa una desprotecció i manca d’aliment que marca una diferència claríssima a l’hora de l’ocupament per a moltíssimes espècies, com veurem. Així, hi trobarem major abundància d'espècies hivernals i sedentàries que d'estivals. Això no obstant, cal destacar que, a més, tots els ambie
Més informació